La disfàgia orofaríngia és un símptoma molt freqüent en els pacients diagnosticats amb la malaltia de Parkinson. Actualment, existeixen diverses opcions de tractament; malgrat això, és necessari estudiar- ne l’efectivitat per tal d’oferir una millora en la qualitat de vida dels pacients i reduir la pneumònia per aspiració, considerada la primera causa de mort.
Objectiu: analitzar i sintetitzar les últimes investigacions sobre les intervencions logopèdiques i la seva eficàcia per tractar la disfàgia orofaríngia dels pacients ambParkinson.
Mètode: s’han seleccionat els estudis publicats entre els anys 2008-2018 que seguien els criteris d’inclusió establerts. Les publicacions han estat trobades a partir de bases de dades en format electrònic com PubMed, Epistemonikos, Scopus i Google Acadèmic.
Resultats: 17 estudis han estat inclosos i analitzats qualitativament a partir de l’escala d’evidència de Siwek (2002). La revisió inclou tant enfocaments logopèdics rehabilitadors com compensatoris.
Conclusió: alguns dels mètodes revisats obtenen resultats significatius post-intervenció i semblen ser efectius per tractar la disfàgia orofaríngia d’aquests pacients. No obstant això, en l’actualitat, manca evidència i recerca en aquest àmbit.
