L'Acadèmia > + de 140 anys d'història

L'Acadèmia

+ de 140 anys d'història

La nostra corporació nasqué de la fusió de dues entitats fundades independentment amb cinc anys de diferència. La primera fou El Laboratorio, fundat el 15 de gener de 1872 – amb seu al número 12 de la Riera Baixa de Barcelona –  per cinc estudiants de Medicina, dos dels quals, Salvador Cardenal i Josep A. Barraquer, havien d’esdevenir dues de les figures més il·lustres de la medicina catalana. Aquests estudiants se sentien decebuts per les característiques de l’ensenyament rebut, rutinari i excessivament teòric, en uns moments que estava naixent la Medicina Científica.


Volien reparar “la vacuïtat i manca de nocions a què condueix l’ensenyament oral de les ciències mèdiques”; volien exercitar-se en les pràctiques de la matèria mèdica. Dos fets remarcables ocorren en el naixement d’El Laboratorio que semblen assenyalar premonitòriament la seva transcendència. Un d’ells és que aquest gest creador i revolucionari fos iniciat per uns estudiants dels primers cursos de Medicina, la proposta dels quals, davant l’ensenyament oficial, va fugir de l’estridència verbal i es convertí en un acte constructiu. L’altre fet extraordinari és que, a aquest agrupament d’estudiants primerencs, se sumessin al cap de poc tres personalitats, les més representatives de la Medicina Catalana en aquell moment: Giné i Partagàs, Catedràtic de Dissecció; Josep de Letamendi, Catedràtic d’Anatomia, i Bartomeu Robert, Catedràtic de Patologia, el metge més brillant de la Barcelona d’aquell temps.


El segon germen de l’actual Acadèmia fou l’Academia de Ciencias Médicas, fundada el 25 de març de 1877 en una dependència de l’Escola de Nàutica de la Diputació de Barcelona, i que comptava amb noms il·lustres com: Jaume Pi i Sunyer, Lluís de Góngora, Bonet i Amigó i Agustí Prió.


El 5 d’abril de 1878 es fusionaren les dues societats i l’entitat naixent prengué el nom d’Academia y Laboratorio de Ciencias Médicas de Cataluña. La seu fou establerta al número 10 del carrer Paradís de Barcelona i el 1892 es traslladà al carrer Portaferrisa, al número 6. A partir d’aquesta unió, en el si de l’Acadèmia es van anar creant les diferents Societats Científiques, segons l’estructuració en especialitats dels estudis i la pràctica de la medicina del segle passat, fins arribar a les 76 Societats actuals.


L’Academia no vivia a part, s’adeia al seu entorn. Així, quan amb el traspàs del segle es produeix a la resta de l’Estat espanyol la reacció pessimista, revisionista, dita del 98, a Catalunya els intel·lectuals se sentiren esperonats d’una manera marcadament emprenedora, prenent consciència de llur personalitat catalana. L’any 1901 l’Academia va aprovar el català en totes les comunicacions i va prendre el nom d’“Acadèmia i Laboratori de Ciències Mèdiques de Catalunya”.


Arreu s’estengué un moviment de revaloració col·lectiva que es manifestà en tots els aspectes culturals i polítics; els professionals de la medicina no en restaren al marge, la vida científica va prendre un segell autòcton i progressista. L’impacte de la Medicina experimental de Claude Bernard estimulà els treballs d’investigació i els estudis mèdics van anar adquirint un rigor científic modern. L’Acadèmia es féu ressò d’aquesta inquietud dels metges per seguir de prop el progrés mèdic i Claude Bernard va felicitar els nostres acadèmics per aquest motiu.


Amb el temps, anava creixent la biblioteca, va millorar l’utillatge del laboratori, s’efectuaren treballs, tingueren lloc nombroses sessions científiques i clíniques, i s’organitzaren congressos. Més endavant, quan els centres ciutadans van disposar de bons laboratoris, l’Acadèmia tancà el seu i va augmentar la biblioteca, que arribà a ser la més ben dotada del país en documentació sobre les ciències de la salut. L’any  1923 l’Acadèmia es traslladà al carrer Roger de Llúria, número 7 i l’any 1932 es traslladà de nou, ara al Casal del Metge, situat a la Via Laietana, 31.


Un altre efecte de l’evolució de la institució, fou la creació a partir de l’any 1950 de les Filials de l’Acadèmia. Amb l’objectiu d’apropar la formació i fomentar l’intercanvi d’experiències i coneixements, als professionals d’arreu de Catalunya i Balears, es crearen grups de treball en diferents comarques i ciutats amb la mateixa funció que feia l’Acadèmia a Barcelona. Aquesta iniciativa s’amplià fins a les 22 Filials actuals a Catalunya, Balears, València i Andorra.


El nom de l’Acadèmia, seguint els avatars de la vida política del nostre país,  ha de canviar el seu nom. L’any 1939 es convertí en: Academia de Ciencias Médicas. El 1967 passa a denominar-se Academia de Ciencias Médicas de Cataluña y Baleares i l’any 1969 torna a ser: l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i de Balears.


Biblioteca

L’Acadèmia es trasllada un altre cop de seu l’any 1970, compartint-la, aquesta vegada, amb el Col·legi Oficial de Metges de Barcelona, al passeig de la Bonanova, 47, i l’any 1996 amplia els seus locals en el mateix passeig de la Bonanova, 51.


Aquesta última ampliació representà una millora transitòria, tant en el que es refereix a l’augment d’aules per a les sessions científiques, reunions de juntes directives, comissions, etc., com pel que fa a la disponibilitat d’espai per a la infraestructura administrativa. Tots recordarem que es portà a terme després de l’aquiescència de la Junta Consultiva i l’aprovació de l’Assemblea General Extraordinària. Gran part de les societats feren aportacions substancioses i, juntament amb una derrama extraordinària fou possible pal·liar totalment les despeses que ocasionà aquesta ampliació.


Amb les noves tècniques informàtiques, d’arxiu de dades, d’informació de recerca i de difusió de coneixements, s’instaura una xarxa telemàtica a l’abast de tots els interessats en les ciències de la salut. Actualment  el WEB de l’Acadèmia es pot considerar un portal, on estan incorporades, en una gran majoria,  les pàgines de les Societats Científiques i Filials de l’entitat, amb aportació de continguts científics i formatius per als seus socis.


L’Acadèmia continua creixent, i inicia l’estudi de canvi a una nova seu que pugui donar cabuda a totes les activitats que les seves actuals 76 Societats Científiques i més de 21.000 socis li demanen. La Junta de Govern estudia diferents possibilitats per una nova ubicació, on poder compaginar en un sol edifici més sales de sessions i un major espai per a les diferents seccions de la secretaria.


Edifici Acadèmia

El 20 de desembre de l’any 2000, l’Assemblea General Extraordinària de l’Acadèmia aprova el projecte de construcció d’una nova seu al carrer Major de Can Caralleu, números 1-7 de Barcelona, un edifici amb 3.500 m2 que s’inaugurà el curs 2004-2005. En les seves 6 sales de sessions, 3 sales de reunions i l’Auditori, es poden realitzar tota mena d’activitats des de tallers, fins a sessions científiques, congressos, reunions i seminaris.


Fidel a la seva trajectòria, i a la seva implicació amb la societat civil i la comunitat científica del nostre país, l’any 2004 l’Acadèmia reforma el seu nom per tal de donar-hi cabuda totes les professions que participen en les activitats de les Ciències de la Salut, i així el 29 de juny de 2004, en una nova Assemblea General Extraordinària, s’aprova per unanimitat dels assistents el nom de:


Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut
de Catalunya i de Balears, “L’Acadèmia”

Al llarg d’aquests 140 anys d’història, l’Acadèmia ha dut a terme la seva tasca amb la ferma voluntat de fer que la formació continuada arribi a tots els professionals de les Ciències de la Salut, que formen part d’un col·lectiu de persones que, com aquells primers estudiants, volen millorar els seus coneixements, seguint la filosofia humanista de l’entitat. Paral·lelament, la institució s’ha anat adaptant als temps per tal de complir amb els seus objectius fundacionals.


Amb les noves tècniques informàtiques, d’arxiu de dades, d’informació, de recerca i de difusió de coneixements, s’instaurà una xarxa telemàtica a l’abast de tots els interessats en les Ciències de la Salut. Actualment, el web de l’Acadèmia www.academia.cat incorpora les pàgines de la majoria de les Societats Científiques i Filials de l’entitat.


 

Llibres d'història publicats per l'Acadèmia i les seves societats


 

Juntes Anteriors